Bucovina

Aquest cop visitàvem la regió de Moldàvia, que queda a l'est de Romania. Teniem uns dies abans de setmana santa i l'objectiu del viatge era visitar la Carla i la Noemi a Iasi, la capital de la regió, per després passar 3 dies visitant els monestirs pintats de Bucovina del Sud i Suceava.

Iasi és una ciutat que a primera vista no té gaire encant. La principal zona d'interès de la ciutat està entre la Piata Unirii i el Palau de Cultura. Entremig hi ha un carrer, que els caps de setmana és peatonal, i unes quantes esglésies. El problema és que quan vam anar-hi tot estava en obres i no vam poder entrar enlloc. I l'intens vent que feia tampoc ens va ajudar. Com a mínim vam pujar a dalt de tot de l'Hotel Unirea des d'on es veia una esplèndida vista de la ciutat. Això no treu que ens ho passéssim molt bé amb les nostres amigues amb qui vam passar unes estones genials.

I de Iasi a Suceava on havíem llogat un cotxe (imprescindible per a visitar els monestirs). Vam veure dos dels monestirs més senzills (si els comparem amb els demés), el de Dragomirna i el de Patrauti on vam veure un parell de monestirs petits, bufons, però no impressionants. D'allà fins a Gura Humorului on volíem dormir. En teoria no hi havia d'haver problema per a trobar allotjament ja que al poble gairebé totes les cases s'anunciaven com a pensions. Però vam anar picant porta rere porta i no contestava ningú. Després d'una hora d'intentar-ho vam trobar una pensió que sí que ens va obrir les seves portes, tot i que dubtem que estigués "funcionant", i vam poder instal·lar-nos còmodament (en una habitació doble espaiosa amb bany per 10€pp la nit).

Durant dos dies vam visitar els monestirs més importants de la regió: Voronet, Humor, Sucevita i Moldovita; i altres de no tant representatius però que també tenien alguna cara pintada amb frescs. Aquests quatre mencionats, patrimoni de la humanitat, són únics al món. Sota el meu parer més impressionants que la Capella Sixtina. Totes tenen en comú que són les esglésies fortificades que va fer construir el rei Stefan cel Mare quan lluitava contra els otomans. Després de cadascuna de les més de vint victòries que va aconseguir va fer construir una església prop de cada camp de batalla. El que tenen aquests monestirs d'especial és que tenen frescs religiosos amb sants o històries de la bíblia tant dins com fora en la totalitat de la seva superfície. Les més espectaculars són les imatges de l'infern sempre en el pronaos i les escenes d'assalts a ciutats emmurallades. Després de més de 500 anys la finíssima capa de pintura encara aguanta les inclemències del temps. A més quan plou, els pigments blaus de la pintura agafen un to molt viu i l'escenari un ambient màgic. I, per si fos poc, estan tots els monestirs envoltats d'uns paisatges idíl·lics d'un verd inacabable que va fer les delícies en els nostres ulls amb els seus suaus turons, pobles aturats en el temps on les cigonyes encara hi fan els seus nius.

Us deixem amb unes quantes imatges del que és difícil d'explicar amb paraules.